QUÈ PODEM FER AMB LA PDI?

La tasca proposada per fer durant aquestes vacances ha estat pensar una activitat que a es pugui dur a terme amb la pissarra digital a una aula d'infantil. 

La pissarra digital és una eina que està al nostre abast i a la qual hem de treure el màxim rendiment, però com afirmen alguns experts en la matèria, perquè els recursos tecnològics siguin eficaços, aquests no han de ser el centre de l'activitat, sinó una eina que ens permeti treure el màxim profit a les situacions d'ensenyament - aprenentatge.
Per aquest motiu, l'activitat o situació que explicaré no és nova, no l'he inventada jo pensant en aprofitar la pissarra digital, sinó que ja que es dóna habitualment a moltes aules d'infantil, però intentaré descriure com penso que aquesta situació, fent un bon ús de la PDI, es pot enriquir considerablement.
Aquesta situació és la mateixa que vaig descriure a l'examen: fer les votacions per decidir, entre tots, el tema del projecte que es vol treballar.
A l'inici d'un nou curs, d'un nou trimestre, una volta acabat un projecte, ... és habitual que mestra i infants parlin de què els agradaria investigar i aprendre. Així, els alumnes amb l'ajuda de la tutora, acostumen fer algunes propostes que després són sotmeses a votacions. Com ja he dit, això no és res nou, però la meva proposta és que tant com vagin sorgint temes, aquests siguin apuntats per la mestra o pels mateixos alumnes a la PDI, escrivint-los dins una taula, i que els infants, quan hagin de votar quin tema els agrada més (depenent de l'edat i de les seves característiques, evidentment) puguin escriure o arrossegar el seu nom directament en l'espai reservat per fer-ho. Fins aquí res nou, ja que això també es pot fer amb una pissarra normal, però aquesta eina generalment motiva més, al temps que pot facilitar la tasca (la mestra o els mateixos infants poden cercar a internet imatges que il·lustrin els diferents temes, per exemple).

Però penso que una part molt important d'aquesta situació és el recompte, saber veure quin tema és el preferit per la majoria d'infants, i amb la PDI això es pot fer de manera molt visual, i els infants hi poden participar activament: fent un Wordle, un gràfic de barres o circular, etc.

També pot passar que davant algun dels temes proposats es pensi que serà difícil trobar informació, i amb la PDI, es pot provar de fer una breu recerca per saber si es disposaran de recursos a la xarxa, per exemple.
Així, una situació que generalment s'utilitza per prendre una decisió de manera democràtica, pot esdevenir una situació d'ensenyament - aprenentatge en la que es treballi el respecte cap a la pluralitat d'opinions, però també per practicar la lectura i l'escriptura, el recompte, la introducció al món de l'estadística, la recerca, ... i com no, introduir-los al maneig de les TIC amb una activitat real i significativa. 

DISSENY D’UN PLA DE COMUNICACIÓ TIC AMB LES FAMÍLIES

La tasca feta a classe aquesta setmana per treballar el darrer tema de l’assignatura ha estat dissenyar un Pla de Comunicació entre escola i famílies fent ús de les TIC. Ens hem hagut d’imaginar que som tutores de 2n cicle d’infantil d’un centre de dues línies d’Infantil i Primària.

Aquesta tasca la vam fer en petit grup, i tot i que no la vam deixar completament acabada a classe, després vam decidir acabar-la per poder-la publicar al blog, i així compartir-la amb la resta de companyes.

PROPOSTA

A la nostra escola, des de fa alguns anys, els diferents tutors, de manera voluntària, han anat creant blocs a nivell d’aula, en els quals hi van publicant fotos, breus explicacions d’activitats, tallers,... que s’han fet a la classe, i on els pares i mares poden fer els seus propis comentaris al respecte.

Però aquest sistema no resulta efectiu perquè, tot i haver-hi blocs que funcionen molt bé, hi ha tutors/es que no en tenen, alguns que el tenen però no l’actualitzen de manera regular, i altres que no aconsegueixen que les famílies hi vagin entrant de manera habitual.

Davant aquest fet, el centre ha decidit que s’ha de fomentar més la comunicació amb les famílies, però no sent aquestes només receptores d’informacions a nivell d’aula que es van penjant al bloc, sinó de manera més dinàmica i general.

Davant aquest repte aprovat a nivell de claustre, s’ha decidit formar una comissió de comunicació que estigui composta per un representat de cada cicle, i que s’encarregui, directa o indirectament, de crear i gestionar una web institucional a nivell de centre amb accessos als diferents cicles, els blocs d’aula, així com una comunitat en la que l’escola pugui penjar de manera regular informació de caire educatiu que pugui ser d’interès per a les famílies, però en la qual aquestes famílies també puguin aportar, proposar, opinar, … creant així un espai de formació i enriquiment mutu.


OBJECTIUS

- Que hi hagi una comunicació recíproca entre família i escola on tothom intervingui o pugui intervenir.

- Que la informació estigui detallada i actualitzada.

- Que les famílies es sentin realment com una part bàsica de l’escola i es motivin per participar activament.


CANALS DE COMUNICACIÓ

● Pàgina web de centre amb enllaços a pestanyes de cicle i als blocs d’aula. Una web institucional que tinguin informació sobre la filosofia, la metodologia, el calendari, els horaris, les activitats que es duen a terme, etc., i que inclogui enllaços jeràrquics a cada cicle i d’aquí a cada bloc d’aula. Des d’aquesta web es podrà accedir a l’espai virtual de l’APIMA, així com també a la comunitat amb les famílies.
● Blocs d’aula, gestionats pels tutors/es, però “controlats” per la comissió per garantir un mínim de publicacions.
● Comunitat per compartir informacions, opinions, dubtes, dilemes, etc. amb les famílies. Una comunitat online per cicle on es plantegin temes i on tots, escola i famílies, puguin debatre a través de la xarxa; on es demani opinió sobre dubtes o temes que preocupin a les famílies, on es puguin proposar temes de debat, etc.

ACCIONS

● Presentació i demostració per a les famílies del funcionament de la web, els blocs i la comunitat a les reunions de principi de curs.
● Segons les circumstàncies (si hi ha pares que no ho sàpiguen emprar), es poden muntar alguns tallers per mostrar-los a fer servir la web, la comunitat i accedir als blocs.
● A l’inici del curs i durant un temps prudencial, entrega de nota informativa en paper, missatge via telèfon mòbil o al correu electrònic per avisar de les novetats.
● Recollida d’informació, mitjançant qüestionaris per a totes les famílies, per saber si algú no té accés a internet, cas en el qual se li seguirà passant la informació en paper o per SMS, evitant així que aquests nous canals de comunicació puguin representar algun tipus de desavantatge d’algunes famílies enfront les altres pel fet de no tenir els mitjans o coneixements necessaris.
● Establiment d’uns mínims (una publicació al mes) per al blocs d’aula.


RESPONSABLES

Pàgina web: Comissió de comunicació (docents del centre, havent-hi, com a mínim, un representant de cada cicle).

Bloc d’aula: Tutor/a d’aula

Comunitat: Comissió de comunicació (gestionada per un representant de cada cicle)

Tasca realitzada per Noemi González, Noelia Moll, Ade Moscardó i Teresa Pons

PLA TIC I PLA TAC

Quina diferència hi ha entre un pla TIC i un pla TAC? Començaré per dir que m'ha costat entendre la diferència entre un i altre pla, possiblement perquè les diferències, de primeres, semblen ser poques i poc significatives.

Un pla TIC (Pla de Tecnologies de la Informació i la Comunicació), en l’àmbit educatiu, és un document de centre en el qual s’hi especifiquen les expectatives, metes, continguts i accions relatives al paper que han de tenir les TIC en les situacions d’ensenyament – aprenentatge. Un pla TIC és necessari, però no com a document tancat ni per complir davant el claustre o l’administració, sinó com diu Adell (2011), és necessari com a procés, estant aquest sempre subjecte a possibles revisions, canvis i modificacions.

El Pla TAC (Pla de Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement) de centre serveix per formalitzar i dur a terme els usos de les tecnologies en les situacions d’ensenyament – aprenentatge a partir de les decisions preses de manera conjunta per l’equip directiu, coordinació pedagògica, coordinació o comissió TAC, claustre, consell escolar, APIMA, etc. El PLA s’ha d’anar elaborant i gestionant amb la implicació de tota la comunitat educativa, tot i que sigui l’equip directiu qui dirigeixi aquest procés.

En aquest pla s’han de recollir les característiques del centre en relació a les TAC, així com els objectius i la planificació de les actuacions referents a organització, didàctiques – pedagògiques i curriculars.

Per tant, entenc que la diferència principal entre un i altre pla és que en el primer, aquest determina quin paper tindran les TIC dins el centre, però aquest paper podria ser aplicable també a altres àmbits; mentre que el pla TAC, a més d’implicar a tota la comunitat educativa, obliga a modificar i adaptar les metodologies tenint en compte la presència de les TIC dins el centre i dins les aules.

Fonts consultades:

Adell, Jordi. (2011). El plan TIC (o TAC). Recuperat dia 29 de noviembre de 2014 des d’adreça url: http://elbonia.cent.uji.es/jordi/2011/06/12/el-plan-tic-o-tac/

Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació. (2010). El pla TAC de centre. Recuperat dia 02 de desembre de 2014 des d’adreça url: http://www.bcn.cat/imeb/pec/forum_exit/Pla_Tac_de_centre.pdf

Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació. (2014). Informació i eines per a la gestió dels centres: Pla TAC. Recuperat dia 02 de desembre de 2014 des d’adreça url: http://educacio.gencat.cat/portal/page/portal/Educacio/PCentrePrivat/PCPInici/PCPProjectesEducatius/PCPPlaTAC

Martí, Jordi. (2010). Xarxatic: de les TIC a les TAC. Recuperat dia 02 de desembre de 2014 des d’adreça url: http://www.xarxatic.com/de-les-tic-a-les-tac/

EL MEU PROPI PROCÉS TECNOLÒGIC

Com que penso que els antecedents són importants per entendre la situació actual, intentaré descriure breument quin ha estat el meu procés tecnològic fins aquest moment.

Jo vaig estudiar fins als divuit anys sense haver tocat mai un ordinador. Gairebé no sabia ni el què era!

Quan vaig deixar els estudis vaig treballar de temporada alguns estius, i un hivern em vaig apuntar amb una amiga a un curs d'informàtica del SOIB, i crec que aquesta va ser la primera vegada que vaig tocar un ordinador. En aquest curs ens van fer crear un compte de correu electrònic, i ens van mostrar a emprar algunes aplicacions bàsiques com el Word o el Paint, però com que a casa no tenia ordinador, aquells aprenentatges no van donar molt de fruit.

Al cap de poc temps vaig trobar feina d'auxiliar administratiu per tot l'any en una empresa d'instal·lacions elèctriques, i aquí ja estava tot informatitzat (era l'any 2002), però jo no hi estava gens... El que va passar és que desitjava tant aquesta feina que em vaig espavilar per aprendre a manejar l'ordinador (majoritàriament mitjançant l'assaig i error) i el corresponent programa informàtic que s'utilitzava en aquell moment, el qual era ben complicat. Aquestes ganes d'aprendre i superar-me em van acompanyar els onze anys que vaig treballar en aquesta empresa, i com que dins la mateixa vaig anar canviant de lloc de feina, em vaig anar adaptant a les diferents situacions, als diferents programes, a les diferents eines que havia de fer servir en cada moment, etc. No em vaig convertir en cap experta, però sí que considero que vaig desenvolupar una bona capacitat d'autoaprenentatge en aquest món.

Fa uns set o vuit anys vam tenir el primer ordinador a casa, i la veritat és que al principi l'utilitzava ben poc, però tant com el món s'ha anat informatitzant, jo també ho he fet.

Però la gran irrupció de les noves tecnologies en la meva vida van arribar quan vaig començar els estudis de GEDI! Al llarg d'aquests més de tres anys he après moltíssim sobre el maneig de diferents softwares, però sobretot, he après a cercar informació, a fer ús de les TIC per a resoldre moltes situacions acadèmiques i també quotidianes, he après a fer ús de nous programes i aplicacions, a gestionar i compartir la informació, etc.

Ara no em puc imaginar la meva vida sense un ordinador, i la veritat és que no sé si això és bo, però ara per ara és així...

Però bé, tornant al tema. El repte d'aquesta setmana és identificar en quin nivell de competència digital ens trobem com a futures mestres.

Idò bé, agafant com a referent els criteris d'Adell (La competencia digital. 2011), considero que sé accedir, escollir i gestionar la informació, tot i que encara em costa una mica ser autora de nova informació.

També penso que tinc una bona competència en l'ús dels aparells digitals en general, ja siguin ordinadors, càmeres de vídeo o fotos, etc. Però també he de reconèixer que som molt vessuda a l'hora de posar-m'hi, i sempre prefereixo que algú esbrini com funciona un aparell i que després m'ho mostri, tot i que sé que d'aquesta manera em costa més aprendre-ho que si ho descobreixo per jo mateixa.

Quant a l'alfabetització múltiple, crec que tinc una bona capacitat. Sé cercar i aprendre amb diferents mitjans, però també sé ser crítica amb la informació i no quedar-me amb el primer que trobo. Generalment sé utilitzar aquesta informació pel que necessito, utilitzar-la per aprendre. Considero que aquesta capacitat és molt important en la nostra futura feina.

Pel que fa al concepte de ciutadania digital, penso que tenc l'avantatge d'haver crescut sense les noves tecnologies, el que em fa ser més cauta a l'hora de publicar i compartir segons quins continguts a la xarxa. És a dir, tenc molt clar que les TIC ens poden entretenir, ajudar a aprendre, ajudar a resoldre moltes situacions, ... però també tenc clar que aquestes no són ni seran mai el centre de la meva vida, sinó una eina i un mitjà més. 

I com a darrer aspecte que comenta Adell en aquesta entrevista i el qual considero que he de mencionar és el d'aprendre fent. Com he explicat més amunt, així és com em vaig iniciar en el món de les tecnologies de la informació i la comunicació, i així és com ho segueixo fent habitualment. Quan em saturo, em pot passar que estigui temptada de demanar a algú que em resolgui una determinada situació, però quan ho provo i aconsegueixo resoldre-ho per jo mateixa, la satisfacció és tan gran que això em dóna ànims per seguir avançant, provant, investigant, esbrinant, etc. Per tant, aquesta capacitat penso que s'ha de fomentar, ja que com diu Adell i jo també ja he comentat en alguna ocasió, si no sabem com serà el món d'aquí uns anys, no necessitem només saber utilitzar les eines de les que disposem actualment, sinó que el que ens fa més falta és saber com aprendre a aprendre, i això ens servirà per en el futur no quedar-nos estancats davant nous reptes o noves maneres de fer.

I referent a en quina fase d'integració de les TIC penso que em trobo com a futura mestra, com que ara mateix em costa d'imaginar-m'ho, ho traslladaré a la situació actual com a estudiant per intentar identificar en quina fase em trobaria si ara estigués fent feina de mestra.

Penso que la primera fase (accés) fa temps que l'he superada, tot i que sempre apareixeran nous mitjans tecnològics amb els que ens haurem de familiaritzar, però crec que tindré la capacitat necessària per fer-ho sense massa dificultat.  

La segona i la tercera fase (adopció i adaptació) també considero que les tinc superades, ja que al disposar de tantes eines i mitjans, és un poc absurd intentar seguir aprenent com ho fèiem abans. És a dir, és evident que hi ha coses que les seguim fent perquè ens funcionen, però sempre anem incorporant noves maneres de fer. Per exemple, a l'hora d'estudiar, si tenc dubtes, no em quedo amb aquest dubte, sinó que recorro a internet o a les companyes, generalment via whatsapp, per compartir aquests dubte i les possibles respostes al mateix. 

Referent a la quarta fase (apropiació), penso que ara estic en aquesta. Possiblement estic aquí per com la majoria de professors ens plantegen les diferents tasques, el que ens condueix a treballar cooperativament i, per tant, a fer ús de eines informàtiques que ens ho permetin fer amb la màxima comoditat possible. Però encara que sigui un treball individual, ja m'he acostumat a consultar-ho i compartir-ho amb les meves companyes, les quals em poden donar la seva opinió i un nou punt de vista. He modificat substancialment no només les eines que utilitzo per aprendre, sinó també la manera en què ho faig, i penso que això, quan faci feina, ho sabré traslladar a les meves classes en particular, i al meu entorn escolar en general. He experimentat en primera persona els beneficis del treball col·laboratiu, transversal i significatiu, i també a manejar amb prou destresa les eines digitals que ho possibiliten, pel que no crec que hi hagi marxa endarrere. 

Però he de reconèixer que possiblement la inseguretat o la manca d'experiència encara no em permeten ubicar-me en la cinquena fase (innovació). Ara bé, sí que penso que en un temps no molt llunyà hi estaré, ja que em considero una persona creativa, curiosa i, sobretot, un tant inconformista, ingredients que penso que quan faci feina em portaran a voler crear els propis recursos, i que amb una mica de seguretat i experiència a les meves espatlles, em permetran que aquests siguin innovadors.

POSSIBILITATS I LIMITACIONS DEL SOFTWARE EDUCATIU A L'AULA

La reflexió que na Núria ens ha llençat aquesta setmana és sobre les possibilitats i limitacions que el software educatiu pot tenir a les aules. Ella ha parlat d'aules en general, però jo, en aquest cas, em centraré en les aules del segon cicle d'infantil per contextualitzar una mica les meves aportacions i intentar delimitar una mica la reflexió.

Quant a possibilitats, penso que aquestes són moltes i molt diverses, com hem pogut veure al llarg d'aquestes darreres setmanes. Algunes d'elles són:

• Pot ajudar o facilitar al mestre/a la tasca d'individualitzar els aprenentatges per a cada infant. 
• Generalment són (o haurien de ser) un recurs atractiu i motivant. 
• El component lúdic que haurien de portar implícit tots els softwares educatius aporta la motivació necessària perquè els infants es puguin concentrar i realitzar les tasques que se'ls plantegin. 
• Si el software és de qualitat pot fomentar l'autonomia dels infants. 
• Pot comportar un aprenentatge constructivista i/o socioconstructivista, sempre que estigui dissenyat amb aquesta finalitat. 
• Introdueix als infants en el món de les TIC (tot i que és molt possible que molts d'ells ja hi estiguin en contacte a casa, per exemple) i en el seu ús amb un objectiu educatiu. 
• Pot ser el primer pas cap a l'adquisició de la competència d'aprendre a aprendre.

Ara bé, tot i les potencialitats ser moltes i molt variades, no podem deixar de tenir en compte les limitacions o aspectes menys positius del software educatiu. Des del meu punt de vista, aquestes en són algunes:

• Tot i haver-hi molts recursos disponibles, no tots són de qualitat ni econòmicament accessibles. A més, cada grup classe, i cada infant en particular, té unes necessitats i interessos concrets, pel que pot ser molt difícil trobar un software realment adequat i accessible per a tot el grup. 
• Davant el punt exposat amb anterioritat, seria bo que els mateixos/es mestres poguessin crear el propi material per al seu grup en particular, però això suposa una inversió de temps de la que la majoria de docents no disposen, al temps que els poden mancar els coneixements per fer-ho.
• També pot passar que el/la mestre/a abusi d'aquest recurs i es fomenti massa freqüentment, ja que considero que aquests poden ser molt adequats davant determinades situacions o aprenentatges, però mai podran substituir les relacions directes entre infants i adult-infants. 
• Des d'un punt de vista econòmic, és possible que el centre educatiu no disposi dels recursos informàtics (ordinador o altres aparells) necessaris.
• Els/les mestres poden no estar preparats per saber identificar els materials que siguin realment de qualitat, pel que poden oferir als infants recursos poc educatius, que siguin de difícil ús, que no siguin adequats al nivell de desenvolupament del grup, etc. 
• També pot passar que els/les mestres creguin que amb l'ús de softwares educatius els infants ja adquiriran competències digitals quan aquestes són molt més que això. Amb els jocs educatius, generalment, no tenen perquè aprendre a cercar informació, a escollir-la, a fer-ne un ús adequat, etc.

Per tant, per tot l'exposat anteriorment, considero que el software educatiu pot ser un recurs extraordinari sempre i quan el/la mestre/a en conegui els avantatges i els inconvenients, i en sàpiga fer un ús responsable i adequat.

AVALUACIÓ DE MATERIALS DIDÀCTICS MULTIMÈDIA

La setmana passada, després d'haver llegit les lectures de referència sobre els materials didàctics multimèdia, la tasca encomanada va ser la de crear, en grup, un plantilla d'avaluació que ens permetés valorar un material multimèdia de manera senzilla, ràpida i significativa, destacant els aspectes que com a mestres pensem que ens seran més útils. A continuació, l'havíem de posar en pràctica analitzant un recurs didàctic multimèdia, i així ho hem fet... Hem analitzat la web den Pipo. 

Eina d’avaluació de materials didàctics multimèdia:

IDENTIFICACIÓ I CATALOGACIÓ

Títol: Pipoclub.com

Autor/a: CIBAL Multimedia, S.L.

Link: http://www.pipoclub.com/info/responsable-del-sitio.html

Idioma: Castellà i anglès

Edat o edats dels destinataris: Infants de 2n cicle d’infantil i de primària

Objectiu general: Que els infants aprenguin mitjançant jocs digitals

Matèria i àmbit: No delimitat (matemàtiques, lectura, escriptura, etc.)

ANÀLISI DEL MATERIAL

Aspectes tècnics i de disseny	SI	NO
Aparença adequada a l’edat dels infants	X
És motivant	X
És adequat a l’edat dels infants	X
Permet una utilització autònoma per part dels infants		X
Presenta una bona qualitat tècnica	X
El disseny i els elements (eines) permeten una interactivitat intuïtiva	X

Observacions: els jocs o activitats permeten autonomia en el desenvolupament dels mateixos, però no la navegació per la pròpia pàgina pels infants que encara no s’han iniciat en la lectura.

Aspectes pedagògics i funcionals	GENS	POC	BASTANT	MOLT
Permet un aprenentatge socioconstructivista		X
Permet una auto-avaluació constructivista (aprendre dels errors)		X
Els aspectes pedagògics són adequats			X
El programa és, en general, adequat i funcional			X
Permet realitzar diverses tasques per a cada matèria			X
Qualitat educativa en les diferents tasques			X
Quantitat de tasques adequada			X
És adequat per treballar en... (gran grup, petit grup o individualment)	Individualment o en petit grup

Observacions: en algunes activitats hi manca una devolució constructiva per part de la web cap a l’usuari.

NOM DE LA PERSONA AVALUADORA: Noemi González, Noelia Moll i Teresa Pons

DATA: 27/10/14

 

PRACTICANT AMB EL SO

La setmana passada va ser el torn de les imatges, i aquesta ha estat el del so. Amb el programa Audacity, un editor i gravador d'àudio de software lliure, hem pujar arxius, gravat, mesclat, editat, ... i aquí en teniu una prova. He de dir que aquest programa ja l'havia utilitzat diferents vegades els últims anys per fer muntatges de diferents músiques o sons, però mai havia gravat la meva pròpia veu, ni havia fet mescles en les que les diferents pistes sonessin al mateix temps. 

El que sí ha estat difícil ha estat penjar aquest arxiu d'àudio al Blog, però amb molta paciència i després d'haver visualitzat moltíssim tutorials, a la fi n'he trobat un que m'ha estat realment útil. Per tant, una vegada més, repte superat!