POSSIBILITATS I LIMITACIONS DEL SOFTWARE EDUCATIU A L'AULA

La reflexió que na Núria ens ha llençat aquesta setmana és sobre les possibilitats i limitacions que el software educatiu pot tenir a les aules. Ella ha parlat d'aules en general, però jo, en aquest cas, em centraré en les aules del segon cicle d'infantil per contextualitzar una mica les meves aportacions i intentar delimitar una mica la reflexió.

Quant a possibilitats, penso que aquestes són moltes i molt diverses, com hem pogut veure al llarg d'aquestes darreres setmanes. Algunes d'elles són:

• Pot ajudar o facilitar al mestre/a la tasca d'individualitzar els aprenentatges per a cada infant. 
• Generalment són (o haurien de ser) un recurs atractiu i motivant. 
• El component lúdic que haurien de portar implícit tots els softwares educatius aporta la motivació necessària perquè els infants es puguin concentrar i realitzar les tasques que se'ls plantegin. 
• Si el software és de qualitat pot fomentar l'autonomia dels infants. 
• Pot comportar un aprenentatge constructivista i/o socioconstructivista, sempre que estigui dissenyat amb aquesta finalitat. 
• Introdueix als infants en el món de les TIC (tot i que és molt possible que molts d'ells ja hi estiguin en contacte a casa, per exemple) i en el seu ús amb un objectiu educatiu. 
• Pot ser el primer pas cap a l'adquisició de la competència d'aprendre a aprendre.

Ara bé, tot i les potencialitats ser moltes i molt variades, no podem deixar de tenir en compte les limitacions o aspectes menys positius del software educatiu. Des del meu punt de vista, aquestes en són algunes:

• Tot i haver-hi molts recursos disponibles, no tots són de qualitat ni econòmicament accessibles. A més, cada grup classe, i cada infant en particular, té unes necessitats i interessos concrets, pel que pot ser molt difícil trobar un software realment adequat i accessible per a tot el grup. 
• Davant el punt exposat amb anterioritat, seria bo que els mateixos/es mestres poguessin crear el propi material per al seu grup en particular, però això suposa una inversió de temps de la que la majoria de docents no disposen, al temps que els poden mancar els coneixements per fer-ho.
• També pot passar que el/la mestre/a abusi d'aquest recurs i es fomenti massa freqüentment, ja que considero que aquests poden ser molt adequats davant determinades situacions o aprenentatges, però mai podran substituir les relacions directes entre infants i adult-infants. 
• Des d'un punt de vista econòmic, és possible que el centre educatiu no disposi dels recursos informàtics (ordinador o altres aparells) necessaris.
• Els/les mestres poden no estar preparats per saber identificar els materials que siguin realment de qualitat, pel que poden oferir als infants recursos poc educatius, que siguin de difícil ús, que no siguin adequats al nivell de desenvolupament del grup, etc. 
• També pot passar que els/les mestres creguin que amb l'ús de softwares educatius els infants ja adquiriran competències digitals quan aquestes són molt més que això. Amb els jocs educatius, generalment, no tenen perquè aprendre a cercar informació, a escollir-la, a fer-ne un ús adequat, etc.

Per tant, per tot l'exposat anteriorment, considero que el software educatiu pot ser un recurs extraordinari sempre i quan el/la mestre/a en conegui els avantatges i els inconvenients, i en sàpiga fer un ús responsable i adequat.