EL MEU PROPI PROCÉS TECNOLÒGIC

Com que penso que els antecedents són importants per entendre la situació actual, intentaré descriure breument quin ha estat el meu procés tecnològic fins aquest moment.

Jo vaig estudiar fins als divuit anys sense haver tocat mai un ordinador. Gairebé no sabia ni el què era!

Quan vaig deixar els estudis vaig treballar de temporada alguns estius, i un hivern em vaig apuntar amb una amiga a un curs d'informàtica del SOIB, i crec que aquesta va ser la primera vegada que vaig tocar un ordinador. En aquest curs ens van fer crear un compte de correu electrònic, i ens van mostrar a emprar algunes aplicacions bàsiques com el Word o el Paint, però com que a casa no tenia ordinador, aquells aprenentatges no van donar molt de fruit.

Al cap de poc temps vaig trobar feina d'auxiliar administratiu per tot l'any en una empresa d'instal·lacions elèctriques, i aquí ja estava tot informatitzat (era l'any 2002), però jo no hi estava gens... El que va passar és que desitjava tant aquesta feina que em vaig espavilar per aprendre a manejar l'ordinador (majoritàriament mitjançant l'assaig i error) i el corresponent programa informàtic que s'utilitzava en aquell moment, el qual era ben complicat. Aquestes ganes d'aprendre i superar-me em van acompanyar els onze anys que vaig treballar en aquesta empresa, i com que dins la mateixa vaig anar canviant de lloc de feina, em vaig anar adaptant a les diferents situacions, als diferents programes, a les diferents eines que havia de fer servir en cada moment, etc. No em vaig convertir en cap experta, però sí que considero que vaig desenvolupar una bona capacitat d'autoaprenentatge en aquest món.

Fa uns set o vuit anys vam tenir el primer ordinador a casa, i la veritat és que al principi l'utilitzava ben poc, però tant com el món s'ha anat informatitzant, jo també ho he fet.

Però la gran irrupció de les noves tecnologies en la meva vida van arribar quan vaig començar els estudis de GEDI! Al llarg d'aquests més de tres anys he après moltíssim sobre el maneig de diferents softwares, però sobretot, he après a cercar informació, a fer ús de les TIC per a resoldre moltes situacions acadèmiques i també quotidianes, he après a fer ús de nous programes i aplicacions, a gestionar i compartir la informació, etc.

Ara no em puc imaginar la meva vida sense un ordinador, i la veritat és que no sé si això és bo, però ara per ara és així...

Però bé, tornant al tema. El repte d'aquesta setmana és identificar en quin nivell de competència digital ens trobem com a futures mestres.

Idò bé, agafant com a referent els criteris d'Adell (La competencia digital. 2011), considero que sé accedir, escollir i gestionar la informació, tot i que encara em costa una mica ser autora de nova informació.

També penso que tinc una bona competència en l'ús dels aparells digitals en general, ja siguin ordinadors, càmeres de vídeo o fotos, etc. Però també he de reconèixer que som molt vessuda a l'hora de posar-m'hi, i sempre prefereixo que algú esbrini com funciona un aparell i que després m'ho mostri, tot i que sé que d'aquesta manera em costa més aprendre-ho que si ho descobreixo per jo mateixa.

Quant a l'alfabetització múltiple, crec que tinc una bona capacitat. Sé cercar i aprendre amb diferents mitjans, però també sé ser crítica amb la informació i no quedar-me amb el primer que trobo. Generalment sé utilitzar aquesta informació pel que necessito, utilitzar-la per aprendre. Considero que aquesta capacitat és molt important en la nostra futura feina.

Pel que fa al concepte de ciutadania digital, penso que tenc l'avantatge d'haver crescut sense les noves tecnologies, el que em fa ser més cauta a l'hora de publicar i compartir segons quins continguts a la xarxa. És a dir, tenc molt clar que les TIC ens poden entretenir, ajudar a aprendre, ajudar a resoldre moltes situacions, ... però també tenc clar que aquestes no són ni seran mai el centre de la meva vida, sinó una eina i un mitjà més. 

I com a darrer aspecte que comenta Adell en aquesta entrevista i el qual considero que he de mencionar és el d'aprendre fent. Com he explicat més amunt, així és com em vaig iniciar en el món de les tecnologies de la informació i la comunicació, i així és com ho segueixo fent habitualment. Quan em saturo, em pot passar que estigui temptada de demanar a algú que em resolgui una determinada situació, però quan ho provo i aconsegueixo resoldre-ho per jo mateixa, la satisfacció és tan gran que això em dóna ànims per seguir avançant, provant, investigant, esbrinant, etc. Per tant, aquesta capacitat penso que s'ha de fomentar, ja que com diu Adell i jo també ja he comentat en alguna ocasió, si no sabem com serà el món d'aquí uns anys, no necessitem només saber utilitzar les eines de les que disposem actualment, sinó que el que ens fa més falta és saber com aprendre a aprendre, i això ens servirà per en el futur no quedar-nos estancats davant nous reptes o noves maneres de fer.

I referent a en quina fase d'integració de les TIC penso que em trobo com a futura mestra, com que ara mateix em costa d'imaginar-m'ho, ho traslladaré a la situació actual com a estudiant per intentar identificar en quina fase em trobaria si ara estigués fent feina de mestra.

Penso que la primera fase (accés) fa temps que l'he superada, tot i que sempre apareixeran nous mitjans tecnològics amb els que ens haurem de familiaritzar, però crec que tindré la capacitat necessària per fer-ho sense massa dificultat.  

La segona i la tercera fase (adopció i adaptació) també considero que les tinc superades, ja que al disposar de tantes eines i mitjans, és un poc absurd intentar seguir aprenent com ho fèiem abans. És a dir, és evident que hi ha coses que les seguim fent perquè ens funcionen, però sempre anem incorporant noves maneres de fer. Per exemple, a l'hora d'estudiar, si tenc dubtes, no em quedo amb aquest dubte, sinó que recorro a internet o a les companyes, generalment via whatsapp, per compartir aquests dubte i les possibles respostes al mateix. 

Referent a la quarta fase (apropiació), penso que ara estic en aquesta. Possiblement estic aquí per com la majoria de professors ens plantegen les diferents tasques, el que ens condueix a treballar cooperativament i, per tant, a fer ús de eines informàtiques que ens ho permetin fer amb la màxima comoditat possible. Però encara que sigui un treball individual, ja m'he acostumat a consultar-ho i compartir-ho amb les meves companyes, les quals em poden donar la seva opinió i un nou punt de vista. He modificat substancialment no només les eines que utilitzo per aprendre, sinó també la manera en què ho faig, i penso que això, quan faci feina, ho sabré traslladar a les meves classes en particular, i al meu entorn escolar en general. He experimentat en primera persona els beneficis del treball col·laboratiu, transversal i significatiu, i també a manejar amb prou destresa les eines digitals que ho possibiliten, pel que no crec que hi hagi marxa endarrere. 

Però he de reconèixer que possiblement la inseguretat o la manca d'experiència encara no em permeten ubicar-me en la cinquena fase (innovació). Ara bé, sí que penso que en un temps no molt llunyà hi estaré, ja que em considero una persona creativa, curiosa i, sobretot, un tant inconformista, ingredients que penso que quan faci feina em portaran a voler crear els propis recursos, i que amb una mica de seguretat i experiència a les meves espatlles, em permetran que aquests siguin innovadors.