diumenge, 28 de desembre del 2014

QUÈ PODEM FER AMB LA PDI?

La tasca proposada per fer durant aquestes vacances ha estat pensar una activitat que a es pugui dur a terme amb la pissarra digital a una aula d'infantil. 
La pissarra digital és una eina que està al nostre abast i a la qual hem de treure el màxim rendiment, però com afirmen alguns experts en la matèria, perquè els recursos tecnològics siguin eficaços, aquests no han de ser el centre de l'activitat, sinó una eina que ens permeti treure el màxim profit a les situacions d'ensenyament - aprenentatge.
Per aquest motiu, l'activitat o situació que explicaré no és nova, no l'he inventada jo pensant en aprofitar la pissarra digital, sinó que ja que es dóna habitualment a moltes aules d'infantil, però intentaré descriure com penso que aquesta situació, fent un bon ús de la PDI, es pot enriquir considerablement.
Aquesta situació és la mateixa que vaig descriure a l'examen: fer les votacions per decidir, entre tots, el tema del projecte que es vol treballar.
A l'inici d'un nou curs, d'un nou trimestre, una volta acabat un projecte, ... és habitual que mestra i infants parlin de què els agradaria investigar i aprendre. Així, els alumnes amb l'ajuda de la tutora, acostumen fer algunes propostes que després són sotmeses a votacions. Com ja he dit, això no és res nou, però la meva proposta és que tant com vagin sorgint temes, aquests siguin apuntats per la mestra o pels mateixos alumnes a la PDI, escrivint-los dins una taula, i que els infants, quan hagin de votar quin tema els agrada més (depenent de l'edat i de les seves característiques, evidentment) puguin escriure o arrossegar el seu nom directament en l'espai reservat per fer-ho. Fins aquí res nou, ja que això també es pot fer amb una pissarra normal, però aquesta eina generalment motiva més, al temps que pot facilitar la tasca (la mestra o els mateixos infants poden cercar a internet imatges que il·lustrin els diferents temes, per exemple).

Però penso que una part molt important d'aquesta situació és el recompte, saber veure quin tema és el preferit per la majoria d'infants, i amb la PDI això es pot fer de manera molt visual, i els infants hi poden participar activament: fent un Wordle, un gràfic de barres o circular, etc.

També pot passar que davant algun dels temes proposats es pensi que serà difícil trobar informació, i amb la PDI, es pot provar de fer una breu recerca per saber si es disposaran de recursos a la xarxa, per exemple.
Així, una situació que generalment s'utilitza per prendre una decisió de manera democràtica, pot esdevenir una situació d'ensenyament - aprenentatge en la que es treballi el respecte cap a la pluralitat d'opinions, però també per practicar la lectura i l'escriptura, el recompte, la introducció al món de l'estadística, la recerca, ... i com no, introduir-los al maneig de les TIC amb una activitat real i significativa. 

diumenge, 14 de desembre del 2014

DISSENY D’UN PLA DE COMUNICACIÓ TIC AMB LES FAMÍLIES

La tasca feta a classe aquesta setmana per treballar el darrer tema de l’assignatura ha estat dissenyar un Pla de Comunicació entre escola i famílies fent ús de les TIC. Ens hem hagut d’imaginar que som tutores de 2n cicle d’infantil d’un centre de dues línies d’Infantil i Primària.

Aquesta tasca la vam fer en petit grup, i tot i que no la vam deixar completament acabada a classe, després vam decidir acabar-la per poder-la publicar al blog, i així compartir-la amb la resta de companyes.

PROPOSTA

A la nostra escola, des de fa alguns anys, els diferents tutors, de manera voluntària, han anat creant blocs a nivell d’aula, en els quals hi van publicant fotos, breus explicacions d’activitats, tallers,... que s’han fet a la classe, i on els pares i mares poden fer els seus propis comentaris al respecte.

Però aquest sistema no resulta efectiu perquè, tot i haver-hi blocs que funcionen molt bé, hi ha tutors/es que no en tenen, alguns que el tenen però no l’actualitzen de manera regular, i altres que no aconsegueixen que les famílies hi vagin entrant de manera habitual.

Davant aquest fet, el centre ha decidit que s’ha de fomentar més la comunicació amb les famílies, però no sent aquestes només receptores d’informacions a nivell d’aula que es van penjant al bloc, sinó de manera més dinàmica i general.

Davant aquest repte aprovat a nivell de claustre, s’ha decidit formar una comissió de comunicació que estigui composta per un representat de cada cicle, i que s’encarregui, directa o indirectament, de crear i gestionar una web institucional a nivell de centre amb accessos als diferents cicles, els blocs d’aula, així com una comunitat en la que l’escola pugui penjar de manera regular informació de caire educatiu que pugui ser d’interès per a les famílies, però en la qual aquestes famílies també puguin aportar, proposar, opinar, … creant així un espai de formació i enriquiment mutu.


OBJECTIUS

- Que hi hagi una comunicació recíproca entre família i escola on tothom intervingui o pugui intervenir.

- Que la informació estigui detallada i actualitzada.

- Que les famílies es sentin realment com una part bàsica de l’escola i es motivin per participar activament.


CANALS DE COMUNICACIÓ

● Pàgina web de centre amb enllaços a pestanyes de cicle i als blocs d’aula. Una web institucional que tinguin informació sobre la filosofia, la metodologia, el calendari, els horaris, les activitats que es duen a terme, etc., i que inclogui enllaços jeràrquics a cada cicle i d’aquí a cada bloc d’aula. Des d’aquesta web es podrà accedir a l’espai virtual de l’APIMA, així com també a la comunitat amb les famílies.
● Blocs d’aula, gestionats pels tutors/es, però “controlats” per la comissió per garantir un mínim de publicacions.
● Comunitat per compartir informacions, opinions, dubtes, dilemes, etc. amb les famílies. Una comunitat online per cicle on es plantegin temes i on tots, escola i famílies, puguin debatre a través de la xarxa; on es demani opinió sobre dubtes o temes que preocupin a les famílies, on es puguin proposar temes de debat, etc.

ACCIONS

● Presentació i demostració per a les famílies del funcionament de la web, els blocs i la comunitat a les reunions de principi de curs.
● Segons les circumstàncies (si hi ha pares que no ho sàpiguen emprar), es poden muntar alguns tallers per mostrar-los a fer servir la web, la comunitat i accedir als blocs.
● A l’inici del curs i durant un temps prudencial, entrega de nota informativa en paper, missatge via telèfon mòbil o al correu electrònic per avisar de les novetats.
● Recollida d’informació, mitjançant qüestionaris per a totes les famílies, per saber si algú no té accés a internet, cas en el qual se li seguirà passant la informació en paper o per SMS, evitant així que aquests nous canals de comunicació puguin representar algun tipus de desavantatge d’algunes famílies enfront les altres pel fet de no tenir els mitjans o coneixements necessaris.
● Establiment d’uns mínims (una publicació al mes) per al blocs d’aula.


RESPONSABLES

Pàgina web: Comissió de comunicació (docents del centre, havent-hi, com a mínim, un representant de cada cicle).

Bloc d’aula: Tutor/a d’aula

Comunitat: Comissió de comunicació (gestionada per un representant de cada cicle)

Tasca realitzada per Noemi González, Noelia Moll, Ade Moscardó i Teresa Pons

dimarts, 2 de desembre del 2014

PLA TIC I PLA TAC

Quina diferència hi ha entre un pla TIC i un pla TAC? Començaré per dir que m'ha costat entendre la diferència entre un i altre pla, possiblement perquè les diferències, de primeres, semblen ser poques i poc significatives.

Un pla TIC (Pla de Tecnologies de la Informació i la Comunicació), en l’àmbit educatiu, és un document de centre en el qual s’hi especifiquen les expectatives, metes, continguts i accions relatives al paper que han de tenir les TIC en les situacions d’ensenyament – aprenentatge. Un pla TIC és necessari, però no com a document tancat ni per complir davant el claustre o l’administració, sinó com diu Adell (2011), és necessari com a procés, estant aquest sempre subjecte a possibles revisions, canvis i modificacions.

El Pla TAC (Pla de Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement) de centre serveix per formalitzar i dur a terme els usos de les tecnologies en les situacions d’ensenyament – aprenentatge a partir de les decisions preses de manera conjunta per l’equip directiu, coordinació pedagògica, coordinació o comissió TAC, claustre, consell escolar, APIMA, etc. El PLA s’ha d’anar elaborant i gestionant amb la implicació de tota la comunitat educativa, tot i que sigui l’equip directiu qui dirigeixi aquest procés.
En aquest pla s’han de recollir les característiques del centre en relació a les TAC, així com els objectius i la planificació de les actuacions referents a organització, didàctiques – pedagògiques i curriculars.

Per tant, entenc que la diferència principal entre un i altre pla és que en el primer, aquest determina quin paper tindran les TIC dins el centre, però aquest paper podria ser aplicable també a altres àmbits; mentre que el pla TAC, a més d’implicar a tota la comunitat educativa, obliga a modificar i adaptar les metodologies tenint en compte la presència de les TIC dins el centre i dins les aules.


Fonts consultades:

Adell, Jordi. (2011). El plan TIC (o TAC). Recuperat dia 29 de noviembre de 2014 des d’adreça url: http://elbonia.cent.uji.es/jordi/2011/06/12/el-plan-tic-o-tac/

Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació. (2010). El pla TAC de centre. Recuperat dia 02 de desembre de 2014 des d’adreça url: http://www.bcn.cat/imeb/pec/forum_exit/Pla_Tac_de_centre.pdf

Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació. (2014). Informació i eines per a la gestió dels centres: Pla TAC. Recuperat dia 02 de desembre de 2014 des d’adreça url: http://educacio.gencat.cat/portal/page/portal/Educacio/PCentrePrivat/PCPInici/PCPProjectesEducatius/PCPPlaTAC

Martí, Jordi. (2010). Xarxatic: de les TIC a les TAC. Recuperat dia 02 de desembre de 2014 des d’adreça url: http://www.xarxatic.com/de-les-tic-a-les-tac/