LES TIC COM A ALIADES PER CANVIAR EL SISTEMA EDUCATIU
El repte que ens ha llençat na Núria aquesta setmana ha estat el de fer una reflexió individual sobre quines possibilitats pensem que tenen les TIC per transformar el sistema educatiu. Un gran repte, si senyor!
Primer parlaré de com penso que l'ús que el professorat i altres professionals relacionats amb la docència facin de les TIC pot contribuir a aquesta transformació que considero que ja ha començat.
Com que no m'agrada parlar del què no conec, en aquest cas em centraré en la pròpia experiència o en experiències que estan esdevenint en el meu entorn per justificar les meves reflexions.
Un bon exemple del potencial que tenen les TIC per transformar el sistema educatiu és l'ús que el grup Menorca Edu21 ha fet i fa de les mateixes. Tenc amics que formen part d'aquest moviment i jo he tingut el gust de participar activament en algunes de les jornades que s'han organitzat, i he de dir que la presència de les xarxes socials, dels documents compartits, de les presentacions virtuals amb diferents formats, etc. hi han estat present en tot moment. Ara, açò no vol dir que aquest grup de professionals hagin redactat un pacte educatiu gràcies a les web 2.0, però sí que penso que, després de la seva inquietud i de les seves ganes de contribuir en un gran canvi en el món educatiu, aquestes eines hi han contribuït considerablement facilitant-los moltíssim la feina, i els han permès que la redacció, presentació i difusió d'aquest pacte hagi estat una realitat d'una manera realment col·laborativa, participativa, transparent, democràtica, ... i sobretot, arribant a un gran nombre de persones.
Una altra gran eina que tant jo com les companyes fem servir habitualment a l'hora de fer treballs conjunts són els documents compartits on totes hi podem editar. Aquestes eines considero que són de gran utilitat a les escoles per crear projectes o documents de centre democràtics i participatius. Si no tinguéssim aquesta possibilitat, la redacció dels documents de centre recauria necessàriament en un petit grup de persones, ja que considero inviable que un grup de 20, 30, 40 o més persones aportin i redactin conjuntament un document de manera presencial. Aquesta tasca es podria eternitzar! Ara bé, si a nivell de claustre, de cicle, de comissions, ... es fa ús dels documents compartits, penso que es pot aconseguir una major implicació de tots en qualsevol projecte mitjançant una contribució activa. Això també hauria de permetre que es puguin realitzar més projectes col·laboratius a nivell de cicle o de centre amb els alumnes, ja que penso que moltes vegades, a les escoles hi ha possibles actuacions o activitats compartides entre diferents grups que no es porten a terme pel temps i les dificultats que suposa la preparació i coordinació de les mateixes.
Seguint amb les potencialitats d'aquestes eines, la creació de blogs o de comptes a les xarxes socials per part d'alguns mestres donen la possibilitat de compartir les seves experiències arribant aquestes a un gran nombre d'altres docents, sobretot si són blogs, pàgines o perfils que es van actualitzant constantment. Per als autors, penso que publicar el què fan els serveix per reflexionar sobre la pròpia pràctica, al temps que tenen la possibilitat de rebre un
feedback per part dels seus seguidors. I als que en som seguidors, això ens aporta un munt de noves idees i recursos que podem aprofitar adaptant-ho a les necessitats del nostre grup. Això també propicia un contacte virtual entre un bon munt de persones que es dediquen a la docència, creant així una comunitat que pot compartir experiències, preocupacions, demanar l'opinió d'altres professionals, etc.
Per tant, amb aquestes eines se'ns obren noves possibilitats per compartir el què fem, però sobretot, per poder aprendre dels altres. Considero que aquesta cultura de compartir, consultar, col·laborar, crear, mostrar, ... és una altra gran passa per canviar el sistema educatiu tradicional acostant-nos una mica més a un sistema educatiu obert, dinàmic, creatiu, participatiu, etc.
Un altre aspecte molt important del que ens podem beneficiar, i sobretot així fer que se'n beneficiïn els nostres alumnes, és que amb el fet de compartir i tenir tants recursos a l'abast, el llibre de text pot deixar de ser la "biblia" tant d'alumnes com de mestres. Això possibilitarà que es puguin respectar molt més els interessos dels infants, ja que els temes que es treballin poden ser escollits democràticament entre tots i no imposats per una editorial, com comenta na Gemma Tur en el vídeo de presentació d'aquest tema.
Un altra experiència que no he viscut directament però que conec de primera mà són els projectes compartits entre diferents centres, coordinats virtualment per part del professorat, i duts a terme de manera conjunta entre els alumnes de centres que no tenen ni perquè està en la mateixa zona o regió. Considero que això obre les portes del centre i els ulls dels infants al món. El professorat es pot sentir més recolzat perquè no porta el pes d'un gran projecte sol, i els alumnes es poden sentir més motivats pel fet de compartir aprenentatges i coneixements amb molts altres infants. Cooperen i col·laboren amb altres per aconseguir un objectiu comú.
Per continuar comentaré les potencialitats que penso que pot tenir l'ús que els alumnes facin de les TIC per avançar cap a un millor sistema educatiu.
Per començar, moltes de les aplicacions que poden fer servir els alumnes, ja sigui des de l'escola o des de casa, els permeten crear el seu propi aprenentatge i això és el que penso que s'ha de cercar realment: el constructivisme. Ara bé, si tenim en compte les aportacions de Vigotsky i la necessitat de la interacció social per a la creació del propi coneixement, més que mai aquestes eines són un gran recurs. Però també he de dir que defenso que són això, un recurs, i que mai poden substituir ni la feina dels mestres ni la dels pares, però sí que poden ser un suport molt efectiu per estimular el propi aprenentatge.
Una altre gran avantatge que ens aporten les TIC penso que és la possibilitat que els mateixos alumnes puguin publicar o crear presentacions del que es va fent a classe, del que es va descobrint i aprenent. El fet que ells puguin veure (en cas que ho faci el/la mestre/a) publicat el que s'ha treballat a classe, o que puguin ser ells mateixos els que ho puguin editar i publicar, considero que els aporta una gran dosi de satisfacció i, per tant, de motivació per a futurs aprenentatges. I despertar la motivació dels infants penso que és un altre aspecte clau per avançar cap a la millora del sistema educatiu.
Els alumnes també tenen a l'abast moltes eines que els poden permetre preparar presentacions per als companys, el que facilita que el/la mestre/a els pugui donar la tasca (bé individualment o en petit grup) d'investigar sobre un tema determinat i explicar-lo després a la resta del grup. Això ja ho podien fer fa anys endarrere, però és evident que ara, tenint molta més facilitat per accedir a la informació i tenint eines fàcilment manejables per organitzar els aprenentatges i per després poder-los presentar d'una manera dinàmica, això es pot portar a la pràctica amb molta més freqüència. I aquesta metodologia en la que són els mateixos alumnes els que s'organitzen per investigar, descobrir, aprendre i compartir, i la tasca docent passa a ser la de proposar, motivar, acompanyar, guiar, ... en comptes de transmetre, també és una gran contribució a la millora del sistema educatiu.
És evident que hi ha molts altres aspectes que es podrien comentar, però des de la meva experiència i els meus coneixements, per jo aquests són ara mateix els més destacables.
